Drupal vs. Joomla!

[img_assist|nid=310|title=Joomla vs. Drupal|desc=|link=none|align=left|width=336|height=447]És conegut de molta gent entesa en CMSs (Content Management System, és a dir, Gestors de Contingut) que des de sempre hi ha hagut una certa rivalitat entre els membres partidaris d'un gestor o un altre. Des que tot plegat va començar amb el mític PHP Nuke s'han creat molts gestors de contingut de codi obert. Alguns de nous i d'altres com a derivacions d'un projecte anterior. Cada un d'aquests projectes té la seva comunitat més o menys vertebrada amb un desig d'evangelització més o menys gran. El cert, però, és que cada vegada s'entén més que el que és més productiu és la col·laboració mútua, i que el compartir experiències i coneixements entre els diferents projectes no pot fer més que beneficiar-nos a tots. De manera que aquelles actituds més tancades davant dels projectes aliens són cada vegada menys habituals.

Aquesta anècdota va passar en la celebració d'una conferència conjunta que es va celebrar a Barcelona fa uns mesos amb el títol “Joomla vs. Drupal”, com si es tractés d'un combat entre gestors. En aquella conferència jo representava la part del Drupal i l'Alberto de la Morena “lluitava” per la part de Joomla. Des de bon començament ens vam posar d'acord tots dos que el no calia fer era muntar un numeret de lluita grecoromana sobre fang, sinó que, naturalment, el que calia era presentar el millor de cada gestor sense entrar en les febleses de l'altre. Vam acordar fer una presentació amb dos projectors paral·lels en el que cada un de nosaltres aniria exposant els aspectes més positius del projecte que representàvem, sobre uns temes prèviament acordats, de manera intercalada. Poc em podia imaginar jo que l'Alberto, tant seriós i convincent com es va mostrar en la nostra reunió de preparació de la conferència, era en el fons un paio molt de la broma.

Així que va arribar el dia de la conferència em vaig adonar que allò tindria repercussions en les dues comunitats. Hi havia una gentada de por! La sala de la Casa del Mig del Parc de l'Espanya Industrial estava de gom a gom, amb gent dreta als passadissos i amuntegada a la porta d'entrada. Quan vaig arribar l'Alberto encara no hi era. De fet va arribar força més tard del que havíem quedat. Suposo que estava preparant el seu “numeret”, però allò ni se'm va passar pel cap. Finalment va arribar amb una bossa d'esports força gran a la que jo, la veritat, no vaig para massa l'atenció. Un cop vam tenir-ho tot més o menys enllestit a la sala, amb els dos projectors en marxa, amb els nostres ordinadors connectats i la gent esperant, l'Alberto va marxar. “Quin mal moment per anar al lavabo”, vaig pensar, “Quina falta de previsió”. En fi, no podia fer res més que esperar-lo. Quan de cop, abans que tornés, ja vaig començar a sentir una remor que venia de la sala que hi havia abans de la nostra. Rialles i sorolls. “Què passa ara?”. I de cop veig l'Alberto entrant de nou a la sala de la conferència vestit amb unes sabatilles d'esports amb molts cordons, pantalons curts, un xandall amb caputxa i uns guants de boxa posats a les mans. Ja us podeu imaginar la riallada de tots els assistents, i la meva, és clar. Feliçment tot es tractava d'una broma totalment inesperada que vaig encaixar com un senyor. Això sí, després d'un ensurt d'unes dècimes de segon en les que vaig pensar: “ai que la ballarem...”.

Publicat a : http://www.cibersociedad.net/congreso2009/anecdotarium/?p=13