De camí a Boston.....encara.

Finalment, he arribat a Nova York i hi passo la nit. Quina vista eh? Això és tot el que veuré d'aquesta ciutat. A les 8 del matí tinc un vol cap a Boston on espero retrobar-me amb la meva estimada maleta. Ahir ningú sabia on estava. Les opinions eren diverses i jo no ho trobava gens divertit. Sort que el viatge de Madrid a Nova York amb classe Bussines ha estat tota una experiència. La tornada serà una altra cosa, segur.

Per cert, el pas per immigració a l'aeroport JFK de Nova York va ser com m'havien dit: un pal. Encara sort que en viatjar en primera vaig ser també dels primers a sortir de l'avió i dels primers en arribar al control. Tot i amb això em vaig haver d'esperar una bona estona. I darrera meu hi havia una cua impressionant que no tenia final. Durant el vol et fan omplir uns paperets on has de contestar si has tingut mai relació amb grups terroristes, entre d'altres coses. Aquesta era fàcil, però el paperet d'aduanes va resultar més confòs perquè duc unes samarretes de la Drupalcon de Barcelona del setembre passat que vull vendre. L'oficial, però, em va perdonar que seleccionés les dues caselles 'si' i 'no' alhora i m'ho va aclarir. No vull ni pensar què hauria passat si hagués volgut veure les samarretes i jo li hagués dit que la meva maleta estava viatjant sola cap a Boston.

En tot cas, puc certificar que el sistema informàtic del serveis d'immigració no funciona amb codi obert, perquè la meitat del temps que tothom va haver d'esperar a la cua era degut a un malfuncionament dels ordinadors. Vaig pensar a retreure-li que féssin servir windows enlloc de linux o mac, però m'ho vaig callar.